Núm. hores: 30

Tipologia. A triar entre:

• Formació teòrica i científica,
• Formació metodològica (mètode científic, experimental, estadística, anàlisi qualitativa, etc.)

Contingut: Seguiment de cursos de formació doctoral de caràcter transversal i per la seva naturalesa, diversos. Inclouen, entre altres, els orientats al fet que el doctorand desenvolupi la seva capacitació documental, principalment mitjançant bases de dades i eines informàtiques associades a l'àmbit agroalimentari. També s'inclouen cursos de formació general bàsica recomanables en funció de la formació prèvia del doctorand i de la naturalesa de la seva temàtica doctoral, com ara els orientats al tractament de les dades obtingudes. A més, es contempla que puguin realitzar-se altres cursos, entre ells cursos de formació experimental bàsica associats a l'activitat pràctica del doctorand i orientats a la millora de les seves destreses.

Caràcter:Optativa

Modalitat d'ensenyament: Presencial/Semipresencial/virtual

En funció del curs, pot ser qualsevol de les tres

Planificació temporal: El gruix de cursos de formació transversal ha d'iniciar-se el primer curs dels estudis de doctorat i continuar durant el segon. En funció de la naturalesa del curs (per exemple cursos sobre redacció d'articles científics) pot aconseguir també el tercer any doctoral o als següents. En el cas dels estudis a temps parcial el gruix d'aquests cursos correspon al primer i segon any, i la possibilitat d'extensió al quart i cinquè any.

Competències:

• CB11 Comprensió sistemàtica d'un camp d'estudi i domini de les habilitats i mètodes de recerca relacionats amb aquest camp.
• CB12 Capacitat de concebre, dissenyar o crear, posar en pràctica i adoptar un procés substancial de recerca o creació.
• CA01 Desembolicar-se en contextos en els quals hi ha poca informació específica.
• CA02 Trobar les preguntes claus que cal respondre per a resoldre un problema complex

Recursos humans i materials: Recursos de la UdL i d'altres universitats o centres que imparteixin els cursos, tant humans com materials, així com els de les eines informàtiques i bases de dades disponibles.

Procediment d'avaluació i control: L'investigador en formació haurà d'incloure en el document d'activitats de doctorat (DONEU) el llistat de totes les activitats realitzades en grups de recerca a les quals hagi anat assistint en cada curs acadèmic. A més, ha d'especificar en el DONEU: data, títol i adjuntar el certificat acreditatiu de la seva participació.
Això serà avaluat per la Comissió Acadèmica del programa que elaborarà un informe d'avaluació del doctorand.

Mobilitat: Aquesta activitat no requereix necessàriament mobilitat.

No obstant això, és possible que els cursos de formació transversal es duguin a terme en altres centres.

Per això, es reconeixeran les activitats realitzades i controlades en altres Institucions d'Ensenyament Superior o de Recerca reconegudes.

Núm. hores: 60

Tipologia. A triar entre:

• Formació teòrica i científica,
• Formació metodològica (mètode científic, experimental, estadística, anàlisi qualitativa, etc.) i
• Formació aplicada, pràctica, tecnològica i procedimental

Contingut: La formació científica essencial del doctorant ha d'incloure la seva participació en reunions científiques dins del grup de recerca en el qual s'insereixi, del departament, centre o Universitat. En elles es contempla tant que atengui presentacions d'altres investigadors i participi activament en les sessions de discussió com que presenti resultats de la seva activitat experimental o que realitzi proposades de disseny de les activitats futures a realitzar, orientades pel seu director de Tesi Doctoral.
Les reunions poden tenir diferent grau formal, des de les més reduïdes i locals amb el seu director de Tesi fins a les més àmplies i externes, entre elles la participació en seminaris o jornades doctorals o equivalents en institucions externes.

Caràcter: Optativa

Modalitat d'ensenyament: Presencial/Semipresencial/virtual

En general la participació serà presencial, sense excloure les altres opcions.

Planificació temporal: En el cas d'activitats dins del grup de recerca de la UdL és de desenvolupament continuat des de l'inici fins al final dels estudis de doctorat.

La participació activa en reunions científiques de diferent naturalesa en les quals el doctorand present els resultats de la seva recerca externament al seu grup requereix d'un temps previ de treball experimental, així com del desenvolupament de capacitats comunicatives específiques, que podrà haver adquirit entre altres mitjançant el seguiment de cursos de formació transversal. Per això en aquest cas l'activitat s'orienta preferentment a partir del segon any d'estudis de doctorat, tant per a estudiants a temps complet com a temps parcial. I d'acord amb la planificació temporal de les activitats del doctorand.

Competències:

• CB13 Capacitat per a contribuir a l'ampliació de les fronteres del coneixement a través d'una recerca original
• CB14 Capacitat de realitzar una anàlisi crítica i d'avaluació i síntesi d'idees noves i complexes.
• CB15 Capacitat de comunicació amb la comunitat acadèmica i científica i amb la societat en general sobre els seus àmbits de coneixement en les maneres i idiomes d'ús habitual en la seva comunitat científica internacional.
• CA03 Dissenyar, crear, desenvolupar i emprendre projectes nous i innovadors en el seu àmbit de coneixement.
• CA04 Treballar tant en equip com de manera autònoma en un context internacional o multidisciplinari.
• CA05 Integrar coneixements, enfrontar-se a la complexitat i formular judicis amb informació limitada.

Recursos humans i materials: Recursos de la UdL i d'altres universitats o centres en què es realitzin les reunions i els cursos d'especialització.

En el cas que l'activitat tingui lloc fos de les dependències de la UdL es requereixen recursos per a finançar-los viatges i les estades dels doctorands, i en el seu cas els costos d'inscripció (per exemple, en cursos)

Procediment d'avaluació i control: L'investigador en formació haurà d'incloure en el document d'activitats de doctorat (DONEU) el llistat de totes les activitats realitzades en grups de recerca a les quals hagi anat assistint en cada curs acadèmic. A més, ha d'especificar en el DONEU: data, títol i adjuntar el certificat acreditatiu de la seva participació.

Això serà avaluat per la Comissió Acadèmica del programa que elaborarà un informe d'avaluació del doctorand.

Mobilitat: Aquesta mobilitat es contempla dins de l'activitat Mobilitat.

Núm. hores:80

Tipologia. A triar entre:

• Formació teòrica i científica,
• Formació aplicada, pràctica, tecnològica i procedimental

Contingut: L'activitat doctoral inclourà amb caràcter general la participació dels doctorands en fòrums científics externs a la UdL i d'àmbit estatal o internacional, com ara els congressos organitzats per societats científiques reconegudes o equivalents. En elles el doctorand presentarà, en el format establert per la reunió, una part de la seva activitat experimental, que discutirà amb la comunitat científica a la qual es dirigeixi. Si la reunió ho permet, serà preferible realitzar almenys una comunicació oral.
Aquesta activitat permet als doctorands tant el desenvolupament de les seves capacitats comunicatives com de raonament científic i de discussió orientada a l'avanç científic i a la proposta de solucions o noves vies de recerca.

Caràcter: Optativa

Modalitat d'ensenyament: Presencial (excepte excepcions associades a la naturalesa del fòrum específic)

Planificació temporal: La participació en aquesta activitat s'orienta preferentment a la segona part dels estudis de doctorat, quan el doctorand ja ha adquirit capacitats comunicatives, que ha anat posant abans en pràctica en reunions de caràcter més restringit. També requereix de disposar de coneixements científics especialitzats i d'haver realitzat activitats experimentals que han d'anar seguides de l'elaboració de resultats i la seva discussió.

Competències:

• CB14 Capacitat de realitzar una anàlisi crítica i d'avaluació i síntesi d'idees noves i complexes.
• CB15 Capacitat de comunicació amb la comunitat acadèmica i científica i amb la societat en general sobre els seus àmbits de coneixement en les maneres i idiomes d'ús habitual en la seva comunitat científica internacional.
• CB16 Capacitat de fomentar, en contextos acadèmics i professionals, l'avanç científic, tecnològic, social, artístic o cultural dins d'una societat basada en el coneixement.
• CA04 Treballar tant en equip com de manera autònoma en un context internacional o multidisciplinari.
• CA05 Integrar coneixements, enfrontar-se a la complexitat i formular judicis amb informació limitada.
• CA06 La crítica i defensa intel·lectual de solucions.

Recursos humans i materials: Els requerits per a finançar aquesta activitat externa a la UdL i en el seu cas a la institució dode en doctorant realitzi la seva activitat experimental habitual; fonamentalment cobrir els costos de viatge, les estades externes dels doctorands, i els costos d'inscripció a les reunions.

Procediment d'avaluació i control: L'investigador en formació haurà d'incloure en el document d'activitats de doctorat (DONEU) el llistat de totes les activitats realitzades en grups de recerca a les quals hagi anat assistint en cada curs acadèmic. A més, ha d'especificar en el DONEU: data, títol i adjuntar el certificat acreditatiu de la seva participació.

Això serà avaluat per la Comissió Acadèmica del programa que elaborarà un informe d'avaluació del doctorand.

Mobilitat: Aquesta mobilitat es contempla dins de l'activitat Mobilitat

Núm. hores: 300

Tipologia. A triar entre:

• Formació metodològica (mètode científic, experimental, estadística, anàlisi qualitativa, etc.) i
• Formació aplicada, pràctica, tecnològica i procedimental

Contingut: L'activitat doctoral aconsegueix la seva culminació amb la redacció, de la Tesi Doctoral seguida del seu defensa davant un tribunal. Sempre que sigui possible, i a criteri del director de la Tesi Doctoral, serà recomanable que es presenti com a articles publicats en revistes científiques reconegudes internacionalment. Aquesta activitat està associada a l'elaboració dels articles científics que compondran el gruix de la Tesi Doctoral. El doctorand, després de disposar de les dades i resultats de la seva recerca i prèvia discussió dels mateixos amb el director de la Tesi Doctoral, i sempre sota el seu guia i tutela, redactarà articles científics que enviarà a les revistes del seu àmbit. Aquesta activitat és optativa.

A més, és obligatori que tots els doctorands, amb independència de la seva temàtica de treball i del centro en que es desenvolupi la seva activitat principal, presentin informes anuals; un primer informi presentant el pla general de treball i informes anuals de seguiment i en el seu cas modificació d'aquest pla.

Aquesta activitat permet als doctorands tant el desenvolupament de les seves capacitats comunicatives escrites com la capacitat de raonament científic i de discussió orientada a l'avanç científic i a la proposta de solucions o noves vies de recerca.

Caràcter: Obligatòria/Optativa (obligatori la presentació dels informes del doctorand, optatiu la presentació d'articles per a la seva publicació en revistes de l'àmbit)

Modalitat d'ensenyament: Presencial

Planificació temporal: D'una banda el primer any el doctorand haurà de presentar el seu pla de recerca, incorporant la introducció al tema d'estudi, la hipòtesi de treball i objectius a cobrir, el desenvolupament metodològic i experimental previst, els resultats esperats, el cronograma mensual de les activitats a desenvolupar durant tot el període doctoral, i la bibliografia corresponent a introducció i materials i mètodes. El pla ha de ser prou detallat com per a permetre el seu seguiment. A partir del segon any, el doctorand presentarà un informe de seguiment i si escau modificació del pla aprovat.

D'altra banda, el doctorand redactarà articles científics, que després de discussió i revisió per part del seu director de Tesi Doctoral i en el seu cas del grup de recerca en el qual treballa, enviarà a revistes científiques reconegudes internacionalment perquè siguin considerats per a la seva publicació. Aquests articles es realitzaran una vegada estigui avançada la formació del doctorand i després de la finalització d'una part substancial de les seves activitats experimentals, previsiblement en la segona meitat dels seus estudis.

Competències:

• CB14 Capacitat de realitzar una anàlisi crítica i d'avaluació i síntesi d'idees noves i complexes.
• CB15 Capacitat de comunicació amb la comunitat acadèmica i científica i amb la societat en general sobre els seus àmbits de coneixement en les maneres i idiomes d'ús habitual en la seva comunitat científica internacional
• CB16 Capacitat de fomentar, en contextos acadèmics i professionals, l'avanç científic, tecnològic, social, artístic o cultural dins d'una societat basada en el coneixement.
• CA04 Treballar tant en equip com de manera autònoma en un context internacional o multidisciplinari.
• CA05 Integrar coneixements, enfrontar-se a la complexitat i formular judicis amb informació limitada.
• CA06 La crítica i defensa intel·lectual de solucions.

Recursos humans i materials: En general, equipaments bàsics per a procedir a la redacció dels documents, bases de dades amb les quals tenir accés a la bibliografia rellevant, i programes específics segons la mena d'estudi, principalment programes de tractament de dades ja disponibles en la UdL. En funció de la naturalesa de la revista on es envie l'article per a la seva publicació, es requereixen recursos per a cobrir els costos de la publicació.

Procediment d'avaluació i control: L'investigador en formació haurà d'incloure en el document d'activitats de doctorat (DONEU) el llistat de totes les activitats realitzades en grups de recerca a les quals hagi anat assistint en cada curs acadèmic. A més, ha d'especificar en el DONEU: data, títol i adjuntar el certificat acreditatiu de la seva participació.

Això serà avaluat per la Comissió Acadèmica del programa que elaborarà un informe d'avaluació del doctorand.

Núm. hores: 30

Tipologia. A triar entre:

• Formació teòrica i científica,
• Formació metodològica (mètode científic, experimental, estadística, anàlisi qualitativa, etc.)
• Formació aplicada, pràctica, tecnològica i procedimental

Contingut: Inclou estades en altres equips de recerca (aprenentatge de tècniques, ús d'equips), participació en reunions científiques i participació dels doctorands en fòrums científics externs a la UdL.

Caràcter: Optativa

Modalitat d'ensenyament: Presencial

Planificació temporal: Planificació d'acord amb l'indicat per a les activitats citades.

Competències:

• CB13 Capacitat per a contribuir a l'ampliació de les fronteres del coneixement a través d'una recerca original
• CB14 Capacitat de realitzar una anàlisi crítica i d'avaluació i síntesi d'idees noves i complexes.
• CB15 Capacitat de comunicació amb la comunitat acadèmica i científica i amb la societat en general sobre els seus àmbits de coneixement en les maneres i idiomes d'ús habitual en la seva comunitat científica internacional.
• CB16 Capacitat de fomentar, en contextos acadèmics i professionals, l'avanç científic, tecnològic, social, artístic o cultural dins d'una societat basada en el coneixement.
• CA03 Dissenyar, crear, desenvolupar i emprendre projectes nous i innovadors en el seu àmbit de coneixement.
• CA04 Treballar tant en equip com de manera autònoma en un context internacional o multidisciplinari.
• CA05 Integrar coneixements, enfrontar-se a la complexitat i formular judicis amb informació limitada.
• CA06 La crítica i defensa intel·lectual de solucions.

Recursos humans i materials: El doctorand/a pot sol·licitar una ajuda (Bossa de Viatge per a Estades Curtes) que ofereix la Institució o el Ministeri d'Educació a doctorands de tercer cicle, o bé beneficiar-se del finançament per a recerca i formació d'investigadors del seu director de Tesi.

Igual que en el cas dels doctorands a temps complet, el doctorand/a a temps parcial pot sol·licitar una ajuda (Bossa de Viatge per a Estades Curtes) que ofereix la Institució o el Ministeri d'Educació a investigadors en formació, o bé beneficiar-se del finançament per a recerca i formació d'investigadors del seu director de Tesi.

Addicionalment i depenent del pressupost disponible i de les necessitats dels investigadors en formació, el programa proporcionarà ajudes competitives als seus investigadors en formació.

Procediment d'avaluació i control: L'investigador en formació haurà d'incloure en el document d'activitats de doctorat (DONEU) el llistat de totes les activitats realitzades en grups de recerca a les quals hagi anat assistint en cada curs acadèmic. A més, ha d'especificar en el DONEU: data, títol i adjuntar el certificat acreditatiu de la seva participació.

Això serà avaluat per la Comissió Acadèmica del programa que elaborarà un informe d'avaluació del doctorand.

Sòls i aigües

Descripció: L’activitat científica del grup de recerca consolidat “sòls i aigües” gira al voltant de l’aplicació de bones pràctiques agràries i un ús eficient dels recursos. La recerca en l’àmbit dels sòls inclou la micromorfologia aplicada (gènesi de sòls, geoarqueologia, estructura del sòl i segrest de matèria orgànica), millorar la eficiència dels fertilitzants nitrogenats (aspectes tecnològics i de maneig de nous fertilitzants ) per augmentar la rendibilitat de les explotacions (producció i qualitat), reduir l’impacte en el medi ambient, millorar la fertilitat dels sòls i la nutrició de cultius, minimitzar l’impacte de l’ús de purins, l’emissió de gasos de efecte hivernacle i amoníac, l’avaluació de sòls, l’anàlisi dels balanços d’energia i nutrients en ecosistemes agraris històrics i actuals. En l’àmbit de les aigües, la recerca realitzada inclou la productivitat de l’aigua de reg, la interacció amb l’ús de nutrients (fertirrigació) i els efectes en la producció i qualitat, l’estudi de la hidrologia extrema de crescudes i l’ús de models hidràulics avançats.

Responsable: Dra. Ángela Bosch Serra angela.bosch@udl.cat

Membres:

• Dr. Joan Carles Balasch Solanes
• Dr. Jaume Boixadera Llobet
• Dr. Josep Maria Villar Mir
• Dr. José Ramón Olarieta Alberdi
• Dr. Miquel Pascual Roca
• Dra. Rosa Maria Poch Claret
• Dra. Maria Rosa Teira Esmatges

Complexació d’àcids húmics del sòl amb metalls pesants

Responsable: Dr. Jaume Puy Llorens jaume.puy@udl.cat

Membres:

• Dr. Joan Cecilia Averós
• Dra. Encarna Companys Ferran
• Dr. Josep Galceran Nogués
• Dr. Josep Lluís Garcés González
• Dr. José Salvador Turegano
• Dr. Carlos Rey Castro
• Dr. Pablo Lodeiro Fernández

Agronomia sostenible per a zones de regadiu

Descripció: S’estudien bàsicament els dos conreus més importants a la vall de l’Ebre, alfals i el panís. En el cas de l’alfals s’estudien els sistemes de producció (adobats, densitats, varietats, etc.) i en el cas del panís, les tècniques d’adobat nitrogenat i els rotacions de cultius.

Responsable: Dra. Francisca Santiveri Morata paquita.santiveri@udl.cat

Membre:

• Dra. Cristina Chocarro Gómez
• Dr. Daniel Plaza Bonilla

Agronomia sostenible en zones mediterrànies de secà

Descripció: Els objectius de la línia són:

1. Determinar el potencial dels sistemes de conreu de conservació en els cultius extensius (Agricultura de Conservació).
2. Optimització del maneig de la fertilització nitrogenada (mig-ambiental, tècnic i econòmic) en els sistemes de secà.
3. Optimització de tècniques de cultiu relacionades amb la producció integrada en aquestes zones (a partir de la informació generada pels objectius 1 i 2). Desenvolupament de rotacions de cultius amb espècies tradicionals i alternatives.

Responsable: Dr. Carlos Cantero Martínez carlos.cantero@udl.cat

Membre: Dr. Jorge Lampurlanés Castell

Innovació tecnològica en producció hortícola i horticultura ecològica

Descripció: Aquesta línia té com a objectiu l'anàlisi i determinació dels aspectes associats a l'aplicació d'innovacions tecnològiques en cultius hortícoles, incloent innovacions d'aplicació en horticultura ecològica. Un dels aspectes principals és el relatiu a la substitució de materials plàstics tradicionals (encoixinats, etc.) per materials biodegradables. Són objecte d'estudi les propietats dels nous materials i innovacions tecnològiques, la seva persistència i degradació i com aquests afecten la productivitat dels cultius, el maneig i sostenibilitat del sistema de cultiu, la potencial ecotoxicitat, o com poden modificar l'equilibri d'altres formes de vida del sòl.

Responsable:

Dr. Lluís Martín Closas lluis.martin@udl.cat

Membres:

• Dr. Joan Costa Tura
• Dr. Narciso Pastor Sáez
• Dra. Ana Maria Pelacho Aja

Millora genètica de conreus

Descripció: Els principals objectius científics del grup són el següents:

1. Aprofundir en el coneixement de la genètica de la resistència/tolerància dels cereals (blat i ordi) a la sequera.
2. Conèixer els mecanismes genètics que regulen l’adaptació fenològica dels cereals a diversos ambients.
3. Caracteritzar, tant fenotípica com genèticament, germoplasma elit i autòcton de blat i ordi, per tal de localitzar QTLs associats a les característiques d’interès per a la millora.
4. Desenvolupament de models d’anàlisi de la interacció genotip x ambient i QTL x ambient.

Responsable: Dr. Ignacio Romagosa Clariana  ignacio.romagosa@udl.cat

Membres:

• Dra. Maria de los Ángeles Moralejo Vidal
• Dra. Maria Pilar Muñoz Odina

Ecofisiologia vinculada a la millora genètica i al maneig de cultius extensius

Descripció: L’objectiu principal de les línies de recerca en aquest grup és augmentar el nostre coneixement sobre les bases fisiològiques del rendiment i la qualitat dels principals conreus extensius en la regió mediterrània. Fem estudis de (i) desenvolupament dels cultius (bases fisiològiques i genètiques; interrelacions entre el desenvolupament i el rendiment), (ii) creixement dels cultius (acumulació i partició de la biomassa, economia del nitrogen i de l’aigua, i relacions font- embornal) i (iii) qualitat dels grans (resposta a estressos ambientals i acumulació i relacions entre els diversos components). Els nostres treballs es fan a escala de conreu amb experiments al camp i també en condicions controlades. Els estudis s’orienten a augmentar la productivitat i la sostenibilitat dels cultius a través de la millora en les estratègies de maneig i de la millora genètica. Principalment treballem amb blat i ordi, però també amb colza, soja, gira-sol i panís.

Responsable: Dr. Gustavo Slafer gustavo.slafer@udl.cat

Membres:

• Dra. Roxana Savin Parisier
• Dr. Santiago Tamagno

Desenvolupament in vitro i in vivo d’espècies cultivades

Descripció: Aquesta línia utilitza els sistemes de cultiu in vitro d'espècies vegetals com eina de partida mitjançant la qual determinar com afecten diversos factors (ambientals, hormonals, nutricionals, contaminants, etc.) al desenvolupament de les plantes conreades. Després de la identificació dels efectes in vitro, aquests s'analitzen en ambients in vivo (hivernacle, camp). La línia es dirigeix tant a l'estudi d'aspectes bàsics del desenvolupament vegetal com a les conseqüències de les variacions causades per la diversitat de condicionants externs als quals poden haver d'enfrontar-se les plantes.

Responsable: Dra. Ana Pelacho Aja anamaria.pelacho@udl.cat

Membres:

• Dr. Joan Costa Tura
• Dr. Lluís Martín Closas

Biotecnologia vegetal aplicada

Descripció:  L’objectiu principal de la nostra línia de recerca es aprofundir en el coneixement de les aplicacions biotecnològiques als cereals. Estudiarem l’obtenció de cereals que presentin tolerància a les condicions adverses com la sequera; cereals que siguin resistents als atacs d’insectes; cereals capaços de produir proteïnes recombinades d’alt valor farmacèutic i també estudiarem cereals que acumulen vitamines i micronutrients enfocat a un programa de biofortificació nutricional. Analitzarem les normatives que regulen aquest tipus de millora genètica i com la societat i la política les influeixen.

Responsable: Dr. Paul Christou paul.christou@udl.cat

Membres:

• Dra. Teresa Capell Capell
• Dr. Ludovic Bassié

Control integrat de plagues agrícoles

Responsable: Dr. Jesús Avilla Hernández jesus.avilla@udl.cat

Membres:

• Dr. Xavier Pons Domenech
• Dra. Matilde Eizaguirre Altuna
• Dr. Cesar Gemeno Marin

Malherbologia: biodiversitat de sistemes agrícoles, biotips resistents i ecologia de males herbes exòtiques invasores

Descripció: El grup de malherbologia desenvolupa la seva activitat en l’àmbit de la biologia, l’ecologia i el maneig de les males herbes. En els darrers anys s’han desenvolupat diversos projectes en l’estudi de poblacions de males herbes de cereals d’hivern (Lolium rigidum, Papaver rhoeas, Bromus diandrus, Galium spp.), en concret sobre el seu comportament germinatiu, dinàmica poblacional i resposta a diverses tècniques de maneig. De manera especial s'aprofundeix en l’estudi de poblacions resistents a herbicides, en el seu mecanismes de resistència i resposta a mètodes de maneig integrat. Un segon focus de treball és l’estudi del comportament ecològic de males herbes exòtiques invasores: a partir de les causes per las que proliferen es col conèixer els atributs biològics i valorar l’impacte econòmic que ocasionen en els sistemes agrícoles o naturals. Una tercera línia de recerca, la més recent, consisteix en establir un balanç entre eficàcia i sostenibilitat en el maneig de males herbes en vinya mitjançant el maneig de cobertes vegetals dirigides. L'estudi es planteja des de la triple perspectiva d'eficiència agronòmica, econòmica i energètica.

Responsable: Dr. Jordi Recasens Guinjuan jordi.recasens@udl.cat

Membres:

• Dr. Joel Torra Farré
• Dr. Josep Antoni Conesa Mor
• Dr. Aritz Royo Esnal
• Dra. Bàrbara Baraibar Padró

Millora genètica del porcí

Descripció: L’activitat principal del grup consisteix a desenvolupar mètodes de selecció i millora de línies porcines que siguin eficients en el nostre entorn productiu. Una bona part de la recerca se centra en la millora genètica de la qualitat de la carn i, en particular, en com modificar el contingut i la composició del greix intramuscular sense afectar desfavorablement altres caràcters d’interès. Això es pretén aconseguir, per una part, millorant els actuals sistemes d’avaluació genètica amb la utilització de mètodes més eficients d’anàlisi del greix, i, per l’altra, desenvolupant-ne de nous a partir de la identificació de gens o biomarcadors associats.

Responsable: Dr. Joan Estany Illa joan.estany@udl.cat

Membres:

• Dr. Marc Tor Naudí
• Dr. Daniel Villalba Mata
• Dra. Romi Pena Subirà

Gestió de la producció porcina: eficàcia tècnica, econòmica y mediambiental

Resposable: Dr. Daniel Babot Gaspa daniel.babot@udl.cat

Producció de remugants i gestió mediambiental

Descripció: Aquesta línia inclou la recerca en sistemes de producció de remugants, integrant els àmbits de nutrició i millora genètica, així com la modelització d’aquests sistemes. L’optimització d’aquests sistemes s’aborda des d’una perspectiva sistèmica incorporant conceptes econòmics i ambientals.

Responsable: Dr. Joaquim Balcells Terés joaquim.balcells@udl.cat

Membres:

• Dr. Daniel Villalba Mata
• Dr. Luis Fernando Gosalvez Lara

Factors que afecten l’eficàcia reproductiva en bestiar boví lleter

Descripció: L’aprofundiment en l’epidemiologia dels principals desordres reproductius de naturalesa no infecciosa, com la infertilitat o les pèrdues de gestació, i l’optimització del maneig reproductiu són les matèries d’estudi principals. A través d’aquests punts es pretén un millor coneixement de la fisiologia reproductiva del bestiar boví lleter i de les particularitats de l’alta producció. És important, doncs, la identificació i comprensió dels factors ambientals, dels de maneig i els propis de l’animal (clínics i bioquímics) que afecten els resultats reproductius.

Responsable: Dra. Irina García Ispierto irina.garcia@udl.cat

Membre: Dra. Beatríz Serrano Pérez

Medicina i Cirurgia Animal

Descripció: L’activitat principal consisteix a utilitzar les eines de diagnòstic així com les diferents opcions terapèutiques per estudiar i millorar la detecció i el tractament de patologies en els animals. L’avenç d’aquestes tècniques i la seva àmplia integració en la gran majoria de centres clínics veterinaris fa indispensable la recerca i millora dels protocols diagnòstics i terapèutics per tal de poder oferir la millor atenció clínica als pacients.

Responsable: Dr. Gustavo Adolfo Ramírez Rivero

Membres:

• Dr. Xavier Sánchez Salguero
• Dra. Jéssica Molín Molina
• Dr. Javier Martínez Lobo

Composició i qualitat de productes vegetals. Compostos bioactius d’aliments. Biodisponibilitat i capacitat antioxidant

Descripció:

• Control de qualitat de l’oli d’oliva verge. Anàlisi de components minoritaris d’interès biològic: polifenols, pigments i tocoferols. Avaluació de l’efecte de factors agronòmics (varietat d’oliva, zones de producció, climatologia i sistemes de conreu) i tecnològics sobre la composició i la qualitat de l’oli d’oliva verge. Propietats nutricionals de l’oli d’oliva. verge.
• Metodologia per a l’avaluació d’ingredients per aplicar en la formulació d’aliments funcionals. Obtenció d’extractes i anàlisi de la composició. Avaluació de les propietats d’interès biològic. Sistemes d’avaluació de la digestibilitat i biodisponibilitat d’ingredients funcionals.

Resposable: Dra. Maria Paz Romero Fabregat mariapaz.romero@udl.cat

Membres:

• Dra. Alba Macià Puig
• Dra. Laura Rubio Piqué

Propietats fisicoquímiques en aliments

Descripció: Estudi dels canvis que es produeixen en les propietats fisicoquímiques en derivats de fruita en el procés d’elaboració de l’aliment, amb la finalitat d’obtenir dades que permetin l’optimització del paràmetres de processat y la seua aplicació al disseny dels equips.

Resposable: Dr. Albert Ibarz Ribas albert.ibarz@udl.cat

Membres:

• Dr. Salvador Garza Garza
• Dr. Alfonso Garvin Arnés

Metabolòmica agroalimentària

Resposable: Dr. Ramon Canela Garayoa ramon.canela@udl.cat

Membres:

• Dr. Magí Riba Viladot
• Dr. Albert Sans Badia
• Dr. Jordi Eras Joli
• Dra. Mercè Balcells Fluvia

Determinació i efectes de la concentració de ions metàl·lics lliures en aliments

Resposable: Dr. Jaume Puy Llorens jaume.puy@udl.cat

Membres:

• Dr. Joan Cecilia Averós
• Dra. Encarna Companys Ferran
• Dr. José Juan Galceran Nogues
• Dr. Jose Luis Garces González
• Dr. José Salvador Turégano

Microbiologia i tecnologia de fruites i hortalisses per al desenvolupament de productes vegetals de IV i V gamma

Descripció:

• Avaluació de la presència de patògens de transmissió alimentària durant tota la cadena alimentària. Avaluació del risc microbiològic.
• Estudi de la capacitat de creixement dels principals patògens de transmissió alimentària en fruites i hortalisses.
• Mètodes de control de microorganismes alterants i patògens de transmissió alimentària.
• Desenvolupament de productes IV i V gama de fruites i hortalisses microbiològicament segurs, d’elevada qualitat físico-química, nutricional i sensorial amb una vida útil òptima, mitjançant tecnologies saludables i amigables amb el medi ambient.

Responsable: Dra. Immaculada Viñas Almenar inmaculada.vinas@udl.cat

Desenvolupament de sistemes alternatius als productes químics de síntesi per al control de podridures en postcollita de fruita. Control biològic

Responsable: Dra. Immaculada Viñas Almenar inmaculada.vinas@udl.cat

Epidemiologia de les malalties d’interès en postcollita

Responsable: Dr. Joan Segarra Bofarull joan.segarra@udl.cat

Membre: Dra. Maria Inmaculada Viñas Almenar

Avaluació de nous tractaments de postcollita per a la millora de la qualitat i del potencial de conservació en préssec i nectarina

Descripció: El préssec (Prunus persica L.) és un fruit climatèric que a les seves atractives propietats organolèptiques afegeix un alt contingut en àcid ascòrbic, carotenoids i compostos fenòlics precursors d’antioxidants. Tanmateix, els fruits maduren i es deterioren de seguida a temperatura ambient, fet que limita considerablement la seva comercialització. La pràctica comercial habitual inclou la conservació a baixes temperatures per alentir aquests processos i retardar la senescència dels teixits i el desenvolupament d’infeccions, però aquest procés condueix sovint a l’aparició de danys per fred. Els tractaments postcollita que s’han provat com a alternativa no han estat totalment satisfactoris, i per aquesta raó cal estudiar noves estratègies. Els tractaments que s’estudiaran inclouen l’aplicació de 1-MCP, la conservació en atmosferes controlades amb alt nivell de CO2 i els xocs tèrmics.

Responsable: Dra. Isabel Lara Ayala isabel.lara@udl.cat

Membres:

• Dr. Jordi Graell Sarlé
• Dra. Maria Luisa López Fructuoso

Tecnologia de la conservació frigorífica de fruits: efectes sobre la qualitat

Descripció: Es pretén determinar la influència de diferents condicions de maneig postcollita (data de recol·lecció, atmosfera i període de conservació, vida comercial) sobre diversos aspectes de qualitat dels fruits: color d’epidermis, fermesa, contingut de sucres i d’àcids, atributs sensorials, etc. S’estudia especialment la influència que tenen les concentracions de O2 i CO2 (en atmosferes controlades) sobre la qualitat del producte. Els productes objecte d’estudi son diverses varietats de fruits de llavor (pomes i peres) i de pinyol (préssecs). Com a complement dels resultats, s’utilitzen models matemàtics per esbrinar les relacions que hi ha entre les característiques fisico-químiques i els atributs sensorials del producte, així com amb l’acceptació per part dels consumidors.

Responsable: Dr. Jordi Graell Sarlé jordi.graell@udl.cat

Membres:

• Dra. Maria Luisa López Fructuoso
• Dra. Isabel Lara Ayala

Aromes, qualitat sensorial i residus en fruits i hortalisses

Descripció: Es pretén determinar la influència de diferents factors (varietat, data de recol·lecció, concentracions de O2 i CO2 en la atmosfera d’emmagatzematge, període d’emmagatzematge frigorífic, vida comercial, dosi dels productes químics de síntesi i mètode d’aplicació industrial, entre d’altres) sobre la qualitat sensorial, la qualitat aromàtica i la qualitat sanitària dels fruits de llavor i de pinyol, així com d’hortalisses. A més, mitjançant l’anàlisi multivariant es pretén determinar la influència que els diferents factors, els paràmetres fisico-químics i els paràmetres sensorials tenen sobre la acceptació (avaluada sensorialment) de fruites i hortalisses per part dels consumidors.

Responsable:

Dra. Maria Luisa López Fructuoso marialuisa.lopez@udl.cat

Membres:

• Dr. Jordi Graell Sarlé
• Dra. Isabel Lara Ayala

Factors relacionats amb l’estovament de fruits durant la maduració. Rellevància per al potencial de conservació i la qualitat nutricional

Descripció: L’estovament de fruits associat a la maduració limita considerablement la vida comercial en alguns casos, ja que augmenta la susceptibilitat a danys mecànics i infeccions, i en restringeix el potencial de conservació. La fermesa és també un dels factors clau que defineixen la textura del fruit, un dels atributs amb més pes a l’acceptabilitat sensorial de la fruita dolça. Tot i la seva importància fisiològica i comercial, els factors crítics que condueixen a la pèrdua de fermesa durant la maduració i post-collita de fruits no han estat encara identificats. Tot i que aquest fenomen ha estat atribuït, de manera quasi invariable, al desensamblatge de la làmina mitja, a la degradació dels polisacàrids que formen les parets cel·lulars primàries i a la disrupció de les interconnexions que hi estableixen, la supressió genètica de l’expressió de diversos gens relacionats amb l’estructura i composició de les parets cel·lulars ha tingut en general efectes mínims sobre la fermesa del fruit, suggerint que existeixen altres factors també determinants per a aquest atribut. En aquest context, els resultats d’alguns treballs recents indiquen que la composició i arquitectura de la cutícula del fruit, i els canvis que experimenten, poden ser també una part integral i regulada del procés de maduració, fins el moment subestimada. Es disposa també d’evidències que indiquen que la degradació dels polisacàrids de la paret cel·lular podria estar mediada en part per mecanismes oxidatius no enzimàtics, amb un rol important per als radicals generats a partir d’àcid ascòrbic, que pot ser sintetitzat a partir de l’àcid D-galacturònic que s’allibera per degradació de pectines en fases avançades de la maduració, i al seu torn intensificar el desensamblatge de la paret cel·lular. Per tant, alguns factors relacionats amb l’estovament del fruit tenen també incidència sobre la seva qualitat nutricional. L’estudi de la relació entre aquest aspecte de qualitat i les propietats bioquímiques i estructurals de les capes superficials (cutícula i epidermis) del fruit és també un objectiu d’aquesta línia de recerca.

Responsable:

Dra. Isabel Lara Ayala isabel.lara@udl.cat

Membres:

• Dr. Jordi Graell Sarlé
• Dr. Fernando Gatius Cortiella

Micologia aplicada. Metabolisme fúngic. Fongs i micotoxines en aliments

Descripció:

1. Controlar les micotoxines en els aliments. Dissenyar models matemàtics que ajudin al control de les floridures toxigèniques als aliments.
2. Estudiar les interaccions entre factors abiòtics i biòtics que poden afectar al desenvolupament de floridures toxigèniques i la producció de micotoxines. Estudiar la seva ecofisiologia.
3. Conèixer els nivells de contaminació per micotoxines dels aliments consumits a Catalunya. Valorar la ingesta dels contaminants estudiats per la població catalana i identificar possibles poblacions de risc.
4. Primera aproximació de la contaminació ambiental per micotoxines.
5. Desenvolupar nous biocatalitzadors fúngics tipus cèl·lules sense creixement (restingcells) per obtenir additius amb aplicació alimentària o per a d’altres indústries com la farmacèutica, la cosmètica o la de polímers.

Responsable: Dr. Vicente Sanchis Almenar vicente.sanchis@udl.cat

Membres:

• Dra. Sonia Marín Sillué
• Dr. Antonio Javier Ramos Girona
• Dra. Merce Torres Grifo

Noves tecnologies en la conservació d’aliments: aplicació de polsos elèctrics d’alta intensitat de camp. Conservació de fruites fresques tallades. Aprofitament de subproductes del processat de productes vegetals

Descripció: El grup de recerca Noves Tecnologies de Processat d’Aliments, del Departament de Tecnologia dels Aliments de la Universitat de Lleida, té com a objectiu principal la conservació dels aliments, especialment vegetals, tot garantint la seva seguretat però sense canvis substancials en les propietats nutricionals i sensorials. Això s’estudia mitjançant la utilització de tecnologies emergents no tèrmiques, com ara l’aplicació de polsos elèctrics d’alta intensitat de camp en aliments líquids, o bé per combinació de mètodes, que inclouen polsos de llum intensa, modificació de l’atmosfera, ús de recobriments comestibles, antimicrobians i antioxidants naturals per a la conservació de fruites tallades, i purés. Els diversos aspectes que s’estudien per avaluar la seguretat i l’estabilitat dels aliments són: microbiologia, activitat enzimàtica, propietats físiques, nutricionals i sensorials, i també estudis de vida útil des dels diferents punts de vista. Com a complement dels resultats experimentals, s’utilitzen models matemàtics per descriure els fenòmens observats. D’altra banda, la caracterització i l’extracció de compostos bioactius a partir de subproductes de fruites i altres vegetals i el desenvolupament de productes nous utilitzant aquests extractes formen part rellevant de l’activitat del grup.

Responsable: Dra. Olga Martín Belloso olga.martin@udl.cat

Membres:

• Dr. Joaquín Jesús Giner Seguí
• Dr. Robert Soliva Fortuny
• Dra. Laura Salvia Trujillo
• Dr. Pedro Elez Martínez
• Dra. Isabel Odriozola Serrano
• Dra. Gemma Oms Oliu

Agricultura i ramaderia de precisió

Descripció: Noves tècniques, equips i metodologies en Agricultura i Ramaderia de Precisió. Agricultura: mostreig i caracterització de variables agronòmiques mitjançant sensors de base fotònica, geoestadística, teledetecció i SIG. Ramaderia: sistemes intel·ligents per a l’alimentació i maneig del ramat, instruments de mesura de variables biològiques en temps real i suport a la presa de decisions.

Web: http://www.grap.udl.cat/recerca/index.html

Responsable: Dr. Àlex Escolà Agustí alex.escola@udl.cat

Membres:

• Dr. Joan Ramon Rosell Polo
• Dr. Jaime Arnó Satorra
• Dr. Eduard Gregorio López
• Dr. José Antonio Martínez Casasnovas
• Dr. Ricardo Sanz Cortiella

Ús de material vegetal per a la preparació de productes amb interès industrial mitjançant mètodes quimioenzimàtics

Descripció: Aquesta línia està dirigida a l’ús de productes i subproductes agraris en la preparació de substàncies i materials no alimentaris. Els treballs dissenyats impliquen l’ús de processos biotecnològics i químics. Una de les línies de treball se centra en l’aprofitament d’acilglicèrids per a l’obtenció de biocombustibles, la preparació de productes útils en camps com la cosmètica o la farmàcia, i també la preparació de nous materials (biorefineries). Així mateix, es treballa en l’aprofitament d’altres productes, com ara la proteïna de closca d’ou. Per desenvolupar aquests processos s’empren mètodes convencionals i altres de basats en microones i líquids iònics.

Responsable: Dr. R. Canela Garayoa ramon.canela@udl.cat

Membres:

• Dra. Mercè Torres Grifo
• Dra. Mercè Balcells Fluvià
• Dr. Jordi Eras Joli
• Dra. Gemma Villorbina Noguera

Regs i hidrologia

Descripció: Disseny i avaluació de noves tecnologies de reg. Millora de l’eficiència energètica de xarxes de reg. Determinar índexs d'aprofitament de l'aigua i simular l'efecte de la modernització en la utilització de l'aigua a zones regables amb models hidrològics.

Responsable: Dr. Joaquim Monserrat Viscarri joaquim.monserrat@udl.cat

Membres:

• Dr. Lluís Cots Rubió
• Dr. Raúl Lopez Alonso