Ciència i Tecnologia Agrària i Alimentària
Dades Generals
Menció cap a l’Excel·lència Referència MEE 2011-0378
Resolució de 6 d’octubre de 2011, BOE núm. 253 de 20 d’octubre, annex I
Coordinació del programa de doctorat
Dra. Ana María Pelacho Aja
pelacho@hbj.udl.cat
ETS d’Enginyeria Agrària
Av. Rovira Roure, 191
E-25198 Lleida
Tel. 973 70 25 65
Contacte administratiu
Escola de Doctorat
Pl. de Víctor Siurana, 1
25003 Lleida
Tel. +34 (9) 73 70 20 43
escoladoctorat@.udl.cat
http://www.doctorat.udl.cat
Comissió Acadèmica del programa de doctorat
|
Coordinadora:
3 membres:
|
1 investigador/a en formació:
|
Competències
Bàsiques
- Comprensió sistemàtica d'un camp d'estudi i domini de les habilitats i mètodes de recerca relacionats amb aquest camp.
- Capacitat de concebre, dissenyar o crear, posar en pràctica i adoptar un procés substancial de recerca o creació.
- Capacitat per contribuir a l'ampliació de les fronteres del coneixement a través d'una recerca original.
- Capacitat de realitzar una anàlisi crítica i d'avaluació i síntesi d'idees noves i complexes.
- Capacitat de comunicació amb la comunitat acadèmica i científica i amb la societat en general sobre les seves àmbits de coneixement en les maneres i idiomes d'ús habitual en la seva comunitat científica internacional.
- Capacitat de fomentar, en contextos acadèmics i professionals, l'avenç científic, tecnològic, social, artístic o cultural dins d'una societat basada en el coneixement.
Capacitats i destreses personals
- Desenvolupar-se en contextos en què hi ha poca informació específica. La crítica i defensa intel·lectual de solucions.
- Trobar les preguntes claus que cal respondre per resoldre un problema complex.
- Dissenyar, crear, desenvolupar i emprendre projectes nous i innovadors en el seu àmbit de coneixement.
- Treballar tant en equip com de manera autònoma en un context internacional o multidisciplinari.
- Integrar coneixements, afrontar la complexitat i formular judicis amb informació limitada.
- La crítica i defensa intel · lectual de solucions.
Altres competències
- Comprensió sistemàtica dels principis, fonaments i aplicacions de la recerca en Ciència i Tecnologia Agroalimentària
- Capacitat de comprendre i produir textos científics en l'idioma majoritari de difusió del coneixement específic de la temàtica pròpia de la Tesi Doctoral.
- Capacitat de relacionar i integrar informació i resultats de sistemes externs a la temàtica específica del doctorand en la seva investigació doctoral.
- Capacitat d'identificar àmbits externs a la recerca específica que realitza el doctorand en què el coneixement produït pugui resultar d'utilitat per al desenvolupament de la Tesi Doctoral.
- Capacitat d'aplicar els resultats de l'àmbit propi de desenvolupament de la Tesi Doctoral en contextos socioeconòmics amplis.
Activitats Formatives
- Duració: 60 hores
- El doctorand realitza la recerca d'informació relativa a la temàtica de la tesi doctoral orientat pel director de Tesi doctoral i utilitzant les àmplies eines disponibles a la biblioteca, especialment les bases de dades de l'àmbit agroalimentari. Selecciona la informació, l'organització mitjançant eines informàtiques a la seva disposició (facilitades per la UdL), i posteriorment la revisa i estudia per determinar el seu treball experimental. Idioma anglès preferentment.
- El director de tesi doctoral s'orienta a l'activitat, realitza la planificació temporal de la mateixa considerant el temps que ocupa i si l'estudiant és doctorand a temps complet oa temps parcial, i avalua anualment la capacitat del doctorand, el que queda reflectit en el document d'activitats del doctorand. La Comissió acadèmica del programa de doctorat avalua el document d'activitats del doctorand, ratificant l'avaluació de les activitats i si cal insta a realitzar mesures correctores perquè el doctorand assoleixi una valoració positiva. D'altra banda el doctorand, coordinadament amb el Director de Tesi doctoral, presenta un pla de recerca anual que inclourà les activitats formatives que té previst realitzar, incloent títol, lloc de realització i temps requerit per a cadascuna d'elles, i que també serà avaluat finalment per la Comissió acadèmica del programa de doctorat.
- Atesa la disponibilitat i accés in situ a la UdL a les fonts d'informació, aquesta activitat no necessita de mobilitat física.
- Duració: 30 hores
- El doctorand ha de posar a punt o adaptar procediments experimentals obtinguts de les fonts d'informació i valorar la seva adequació final. Idiomes: anglès / català / castellà.
- El director de tesi doctoral s'orienta a l'activitat, realitza la planificació temporal de la mateixa considerant el temps que ocupa i si l'estudiant és doctorand a temps complet oa temps parcial, i avalua anualment la capacitat del doctorand, el que queda reflectit en el document d'activitats del doctorand. La Comissió acadèmica del programa de doctorat avalua el document d'activitats del doctorand, ratificant l'avaluació de les activitats i si cal insta a realitzar mesures correctores perquè el doctorand assoleixi una valoració positiva. D'altra banda el doctorand, coordinadament amb el Director de Tesi doctoral, presenta un pla de recerca anual que inclourà les activitats formatives que té previst realitzar, incloent títol, lloc de realització i temps requerit per a cadascuna d'elles, i que també serà avaluat finalment per la Comissió acadèmica del programa de doctorat.
- Aquesta activitat es realitza a les dependències de treball habitual del doctorand.
- Duració: 300 hores
- Al llarg dels seus estudis el doctorand produirà documents en diversos formats i dirigits a diferent públic: presentacions orals per a seminaris interns o reunions externes al grup investigador, pòsters per a congressos nacionals i internacionals, articles per a revistes científiques de qualitat reconeguda (habitualment en anglès ), o síntesi d'activitats realitzades perquè després del seu estudi juntament amb el Director de Tesi doctoral es determinin les accions següents a realitzar. Idiomes: anglès, català o castellà en funció de la destinació del document.
- El director de tesi doctoral s'orienta a l'activitat, realitza la planificació temporal de la mateixa considerant el temps que ocupa i si l'estudiant és doctorand a temps complet oa temps parcial, i avalua anualment la capacitat del doctorand, el que queda reflectit en el document d'activitats del doctorand. La Comissió acadèmica del programa de doctorat avalua el document d'activitats del doctorand, ratificant l'avaluació de les activitats i si cal insta a realitzar mesures correctores perquè el doctorand assoleixi una valoració positiva. D'altra banda el doctorand, coordinadament amb el Director de Tesi doctoral, presenta un pla de recerca anual que inclourà les activitats formatives que té previst realitzar, incloent títol, lloc de realització i temps requerit per a cadascuna d'elles, i que també serà avaluat finalment per la Comissió acadèmica del programa de doctorat.
- Aquesta activitat de producció de documents es realitza a les dependències de treball habitual del doctorand.
- Duració: 20 hores
- El doctorand normalment accedeix a aquests estudis havent realitzat uns crèdits previs durant el seu Màster en quant a recursos de la informació científica i també té coneixements estadístics. Si per les seves característiques específiques això no es compleix el doctorand farà el més aviat possible els complements de formació que li permetin assolir el nivell suficient en aquest aspecte i igualar-se amb la resta dels doctorands del programa (veure complements de formació). Per a això la UdL realitza alguns cursos específics, si bé a criteri del director de Tesi doctoral també podrà realitzar-externament. Idioma: habitualment català o castellà, sense excloure altres.
- El director de tesi doctoral s'orienta a l'activitat, realitza la planificació temporal de la mateixa considerant el temps que ocupa i si l'estudiant és doctorand a temps complet oa temps parcial, i avalua anualment la capacitat del doctorand, el que queda reflectit en el document d'activitats del doctorand. La Comissió acadèmica del programa de doctorat avalua el document d'activitats del doctorand, ratificant l'avaluació de les activitats i si cal insta a realitzar mesures correctores perquè el doctorand assoleixi una valoració positiva. D'altra banda el doctorand, coordinadament amb el Director de Tesi doctoral, presenta un pla de recerca anual que inclourà les activitats formatives que té previst realitzar, incloent títol, lloc de realització i temps requerit per a cadascuna d'elles, i que també serà avaluat finalment per la Comissió acadèmica del programa de doctorat.
- La mobilitat necessària per a aquesta activitat serà habitualment escassa, majoritàriament a les dependències de la UdL on es realitzin aquests cursos específics.
- Duració: 40 hores
- En funció del tema de Tesi a desenvolupar el doctorand requerirà freqüentment de ser instruït en tècniques concretes que no conegui prou per endavant. El director de Tesi doctoral identificarà aquestes necessitats i indicarà la forma d'assolir aquesta formació, ja sigui mitjançant cursos específics interns o externs, visites a laboratoris en què es treballi amb les tècniques, activitats desenvolupades en els propis SCTs de la UdL, etc. Idiomes: el de treball habitual de l'equip investigador, habitualment català, castellà o anglès.
- El director de tesi doctoral s'orienta a l'activitat, realitza la planificació temporal de la mateixa considerant el temps que ocupa i si l'estudiant és doctorand a temps complet oa temps parcial, i avalua anualment la capacitat del doctorand, el que queda reflectit en el document d'activitats del doctorand. La Comissió acadèmica del programa de doctorat avalua el document d'activitats del doctorand, ratificant l'avaluació de les activitats i si cal insta a realitzar mesures correctores perquè el doctorand assoleixi una valoració positiva. D'altra banda el doctorand, coordinadament amb el Director de Tesi doctoral, presenta un pla de recerca anual que inclourà les activitats formatives que té previst realitzar, incloent títol, lloc de realització i temps requerit per a cadascuna d'elles, i que també serà avaluat finalment per la Comissió acadèmica del programa de doctorat.
- Les accions de mobilitat poden implicar des desplaçar-se a altres dependències de la UdL on es realitzi l'activitat formativa per part d'altres grups de recerca o es duguin a terme cursos específics, a requerir mobilitat internacional d'un període de fins a 3 mesos. En aquest segon cas s'acudirà a convocatòries internes UdL o externes per al seu finançament. El pla anual d'investigació detallarà la mobilitat associada a l'activitat formativa, que quedarà recollida posteriorment en el document d'activitats del doctorand.
- Duració: 40 hores
- La producció d'alguns documents científics es realitza per ser presentats oralment en diferents fòrums. El doctorand presentarà d'aquesta manera oralment els resultats de la seva activitat, en diversos fòrums nacionals i internacionals: congressos internacionals o nacionals, en seminaris i reunions externes, de la UdL (jornades doctorials o equivalents que es realitzin), en el si dels seminaris diaris que duen a terme els departaments, reunions científiques dels equips que desenvolupen projectes europeus, i també internament en l'equip de recerca en el qual s'integrin. En funció de la temàtica de la recerca es vetllarà perquè el doctorand es desenvolupi també en àmbits no científics o menys especialitzats a què comuniqui alguns aspectes de la seva recerca (per exemple jornades tècniques dirigides al sector agrari i alimentari organitzades pel "Departament d' 'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural "de la" Generalitat de Catalunya ". Idiomes: anglès, català o castellà en funció del fòrum de comunicació.
- El director de tesi doctoral s'orienta a l'activitat, realitza la planificació temporal de la mateixa considerant el temps que ocupa i si l'estudiant és doctorand a temps complet oa temps parcial, i avalua anualment la capacitat del doctorand, el que queda reflectit en el document d'activitats del doctorand. La Comissió acadèmica del programa de doctorat avalua el document d'activitats del doctorand, ratificant l'avaluació de les activitats i si cal insta a realitzar mesures correctores perquè el doctorand assoleixi una valoració positiva. D'altra banda el doctorand, coordinadament amb el Director de Tesi doctoral, presenta un pla de recerca anual que inclourà les activitats formatives que té previst realitzar, incloent títol, lloc de realització i temps requerit per a cadascuna d'elles, i que també serà avaluat finalment per la Comissió acadèmica del programa de doctorat.
- Aquesta formació poden implicar des desplaçar-se a altres dependències de la UdL on es realitzi l'activitat comunicativa a requerir mobilitat local o internacional de més abast. En aquest segon cas s'acudirà a convocatòries internes UdL o externes per al seu finançament, especificades en el corresponent apartat d'aquest document. El pla anual d'investigació detallarà la mobilitat associada a l'activitat formativa, que quedarà recollida posteriorment en el document d'activitats del doctorand.
- Duració: 90 hores
- Una de les activitats en què s'ha de desenvolupar el doctorand és la capacitat d'ensenyar, de comunicar a estudiants el coneixement. Per a això, i tal com ho permeten les normatives que en cada cas siguin aplicables als doctorands i en funció de les disponibilitats docents, s'assignaran activitats docents de primer o segon cicle als doctorands, relacionades amb la seva recerca doctoral. El director de Tesi Doctoral i el professorat responsable de les assignatures corresponents instruiran al doctorand sobre els èxits a assolir pels alumnes amb l'activitat que el doctorand desenvolupi, així com amb les eines per al procés d'ensenyament-aprenentatge que siguin més adequades en funció de variables com nombre d'alumnes, durada de l'activitat, dependències en què es realitza, curs i cicle d'estudis, activitats prèvies al programa de l'assignatura o en altres relacionades, etc. Per ajudar en aquesta tasca la UdL realitza, a través de l'Institut de Ciències de l'Educació, cursos específics orientats a la millora de l'activitat del professorat universitari que també poden cursar els doctorands. Idiomes: preferentment català o castellà, sense excloure que pugui ser en anglès.
- El director de tesi doctoral s'orienta a l'activitat, realitza la planificació temporal de la mateixa considerant el temps que ocupa i si l'estudiant és doctorand a temps complet oa temps parcial, i avalua anualment la capacitat del doctorand, el que queda reflectit en el document d'activitats del doctorand. La Comissió acadèmica del programa de doctorat avalua el document d'activitats del doctorand, ratificant l'avaluació de les activitats i si cal insta a realitzar mesures correctores perquè el doctorand assoleixi una valoració positiva. D'altra banda el doctorand, coordinadament amb el Director de Tesi doctoral, presenta un pla de recerca anual que inclourà les activitats formatives que té previst realitzar, incloent títol, lloc de realització i temps requerit per a cadascuna d'elles, i que també serà avaluat finalment per la Comissió acadèmica del programa de doctorat. En aquest cas, a més de quedar consignades les activitats en el document d'activitats del doctorand, es comptarà amb la valoració complementària que resulta de les enquestes sistemàtiques que la UdL realitza en totes les assignatures.
- La mobilitat associada a aquesta acció és dins de la UdL.
Línies de Recerca
Agrometeorologia
Dr. F. Castellví f-castellvi@macs.udl.cat
Dr. P.Pérez
DESCRIPCIÓ
Estimació del flux de calor sensible, latent (evaporació i evapotranspiració) i de diòxid de carboni a escala local. Avaluació del mètodes d’estimació més adients en base al tipus de informació climàtica i infrastructura disponible. Modelització de les necessitats hídriques dels cultius mitjançant el desenvolupament i aplicació de les tècniques micrometeorològiques i sensors remots per a la mesura de l’evapotranspiració tant a escala local com regional.
Cogeneració solar a l’àmbit agroalimentari
Dr. F. Badia, fbadia@macs.udl.cat,
Dr. D. Chemisana, Dr.J. Barrau Dr. J. I. Rosell
DESCRIPCIÓ
Estimació del potencial solar per a l'ús en sistemes de producció agroalimentaris. Determinació de la capacitat de diversificació econòmica dels sistemes agropecuaris amb la inclusió de l'energia solar. Determinació de la producció energètica de cogeneració i trigeneració solar directament relacionada a la producció alimentària, i anàlisi de l'ús d'electricitat, calor i fred en sistemes productius i la capacitat de les parelles electricitat-calor, electricitat-fred i calor-fred en processos usuals de la indústria alimentària amb la determinació de la capacitat d'adaptació i anàlisi del potencial d'aplicabilitat.
Sòls i aigües
Dr. Josep M Villar Mir jmvillar@macs.udl.cat
Dr. J. Alcazar, Dr. J.C. Balasch, Dr. J. Boixadera, Dra. Àngela-D. Bosch Serra, Dr. José Ramón Olarieta, Dr. M. Pascual, Dra. R.M. Poch, Dra. M.R. Teira.
DESCRIPCIÓ
L’activitat científica del grup de recerca consolidat “sòls i aigües” gira al voltant de l’aplicació de bones pràctiques agràries i un ús eficient dels recursos. La recerca en l’àmbit dels sòls inclou la micromorfologia aplicada (gènesi de sòls, geoarqueologia, estructura del sòl i segrest de matèria orgànica), millorar de la eficiència dels fertilitzants nitrogenats (aspectes tecnològics i de maneig de nous fertilitzants ) per augmentar la rendibilitat de les explotacions (producció i qualitat), reduir l’impacte en el medi ambient, millorar la fertilitat dels sòls i la nutrició de cultius, minimitzar l’impacte de l’ús de purins, l’emissió de gasos de efecte hivernacle i amoníac, l’avaluació de sòls, l’anàlisi dels balanços d’energia i nutrients en ecosistemes agraris històrics i actuals. En l’àmbit de les aigües, la recerca realitzada inclou la productivitat de l’aigua de reg, la interacció amb l’ús de nutrients (fertirrigació) i els efectes en la producció i qualitat, l’estudi de la hidrologia extrema de crescudes i l’ús de models hidràulics avançats.
Complexació d’àcids húmics del sòl amb metalls pesants
Dr. J. Puy jpuy@quimica.udl.cat
Dr. J. Cecilia, Dra. E. Companys, Dr. J. Galceran, Dr. J. Garcés, Dr. J. Salvador
Agronomia sostenible per a zones de regadiu
Dr. J. Lloveras lloveras@pvcf.udl.cat
Dra. F. Santiveri, Dra. C. Chocarro
DESCRIPCIÓ
S’estudien bàsicament els dos conreus més importants a la vall de l’Ebre, alfals i el panís. En el cas de l’alfals s’estudien els sistemes de producció (adobats, densitats, varietats,etc) i en el cas del panís, les tècniques d’adobat nitrogenat i els rotacions de cultius.
Agronomia Sostenible en Zones Mediterrànies de Secà
Dr. C. Cantero ccantero@pvcf.udl.cat
Dr. J. Lampurlanés
DESCRIPCIÓ
Els objectius de la línia són: (1) Determinar el potencial dels sistemes de conreu de conservació en els cultius extensius (Agricultura de Conservació). (2) Optimització del maneig de la fertilització nitrogenada (mig-ambiental, tècnic i econòmic) en els sistemes de secà. (3) Optimització de tècniques de cultiu relacionades amb la producció integrada en aquestes zones (a partir de la informació generada pels objectius 1 i 2). Desenvolupament de rotacions de cultius amb espècies tradicionals i alternatives.
Gestió pastoral de superfícies herbàcies
Dra. R. Fanlo rfanlo@pvcf.udl.cat
DESCRIPCIÓ
L’objectiu d’aquesta línia de recerca és esbrinar quines variables de l’ecosistema pastoral són influïdes pels canvis de càrregues ramaderes. Els ecosistemes estudiats corresponen a sistemes ramaders d’explotació extensiva, en tres tipus d’ambients: alta muntanya, temperats i xericomediterranis. Les variables a estudiar són producció de matèria seca, qualitat farratgera, diversitat específica i cobertura vegetal.
Innovació tecnològica en producció hortícola i horticultura ecològica
Dr. Lluís Martín martin@hbj.udl.cat
Dr. J. Costa, Dr. N. Pastor, Dr. A.M. Pelacho, Dr. J. Almacellas
DESCRIPCIÓ
Aquesta línia té com a objectiu l'anàlisi i determinació dels aspectes associats a l'aplicació d'innovacions tecnològiques en cultius hortícoles, incloent innovacions d'aplicació en horticultura ecològica. Un dels aspectes principals és el relatiu a la substitució de materials plàstics tradicionals (embuatats, etc) per materials biodegradables. Són objecte d'estudi les propietats dels nous materials i innovacions tecnològiques, la seva persistència i degradació i com aquests afecten la productivitat dels cultius, el maneig i sostenibilitat del sistema de cultiu, la potencial ecotoxicitat, o com poden modificar l'equilibri d'altres formes de vidauelo.
Millora genètica de conreus
Dr. I. Romagosa iromagosa@pvcf.udl.cat
Dra. M.A. Moralejo, Dra. M.P. Muñoz, Dr. A. Michelena
DESCRIPCIÓ
Els principals objectius científics del grup són el següents:
- Aprofundir en el coneixement de la genètica de la resistència/tolerància dels cerals (blat i ordi) a la sequera.
- Conèixer els mecanismes genètics que regulen l’adaptació fenològica dels cereals a diversos ambients.
- Caracteritzar, tant fenotípica com genèticament, germoplasma elit i autòcton de blat i ordi, per tal de localitzar QTLs associats a les característiques d’interès per a la millora.
- Desenvolupament de models d’anàlisi de la interacció genotip x ambient i QTL x ambient.
Ecofisiologia vinculada a la millora genètica i al maneig de cultius extensius
Dr. G. Slafer slafer@pvcf.udl.cat
Dra. R. Savin
DESCRIPCIÓ
L’objectiu principal de les línies de recerca en aquest grup és augmentar el nostre coneixement sobre les bases fisiològiques del rendiment i la qualitat dels principals conreus extensius en la regió mediterrània. Fem estudis de (i) desenvolupament dels cultius (bases fisiològiques i genètiques; interrelacions entre el desenvolupament i el rendiment), (ii) creixement dels cultius (acumulació i partició de la biomassa, economia del nitrogen i de l’aigua, i relacions font-clavegueror) i (iii) qualitat dels grans (resposta a estressos ambientals i acumulació i relacions entre els diversos components). Els nostres treballs es fan a escala de conreu amb experiments al camp i també en condicions controlades. Els estudis s’orienten a augmentar la productivitat i la sostenibilitat dels cultius a través de la millora en les estratègies de maneig i de la millora genètica. Principalment treballem amb blat i ordi, però també amb colza, soja, gira-sol i panís.
Desenvolupament in vitro i in vivo d’espècies cultivades
Dra. A. Pelacho pelacho@hbj.udl.cat
Dr. J. Costa, Dr. Ll. Martín
DESCRIPCIÓ
Aquesta línia utilitza els sistemes de cultiu in vitro d'espècies vegetals com eina de partida mitjançant la qual determinar com afecten diversos factors (ambientals, hormonals, nutricionals, contaminants, etc) al desenvolupament de les plantes conreades. Després de la identificació dels efectes in vitro, aquests s'analitzen en ambients in vivo (hivernacle, camp). La línia es dirigeix tant a l'estudi d'aspectes bàsics del desenvolupament vegetal com a les conseqüències de les variacions causades per la diversitat de condicionants externs als quals poden haver d'enfrontar-se les plantes.
Biotecnologia vegetal aplicada
Dr. P. Christou christou@pvcf.udl.cat
Dra. T. Capell, L. Bassie, C. Zhu
DESCRIPCIÓ
L’objectiu principal de la nostra línia de recerca es aprofundir en el coneixement de les aplicacions biotecnològiques als cereals. Estudiarem l’obtenció de cereals que presentin tolerància a les condicions adverses com la sequera; cereals que siguin resistents als atacs d’insectes; cereals capaços de produir proteïnes recombinades d’alt valor farmacèutic i també estudiarem cereals que acumulen vitamines i micronutriens enfocat a un programa de biofortificació nutricional. Analitzarem les normatives que regulen aquest tipus de millora genètica i com la societat i la política les influeixen.
Control integrat de plagues agrícoles
Dr. R. Albajes ralbajes@pvcf.udl.cat
Dr. X. Pons, Dra. M. Eizaguirre, Dr. J. Avilla, Dra. A.M. Jauset, Dr. C. Gemeno
Virologia vegetal: caracterització i epidemiologia de virus
Dra. M.A. Achón achon@pvcf.udl.cat
Dr. V. Medina, Dr. J. Segarra
Interaccions planta-microorganisme-vector
Dr. V. Medina medinap@pvcf.udl.cat
Dra. M.A. Achón, Dr. C. Colinas
Malherbologia: biodiversitat de sistemes agrícoles, biotips resistents i ecologia de males herbes exòtiques invasores
Dr. J. Recasens jrecasens@hbj.udl.cat
Dr. A. Taberner, Dr. J. Torra, Dr. J.A. Conesa
DESCRIPCIÓ
El grup de malherbologia desenvolupa la seva activitat en l’àmbit de la biologia, l’ecologia i el maneig de les males herbes. En els darrers anys s’han desenvolupat diversos projectes en l’estudi de poblacions de males herbes de cereals d’hivern (Lolium rigidum, Papaver rhoeas, Bromus diandrus), en concret sobre el seu comportament germinatiu, dinàmica poblacional i resposta a diverses tècniques de maneig. De manera especial s'aprofundeix en l’estudi de poblacions resistents a herbicides, en el seu mecanismes de resistència i resposta a mètodes de maneig integrat. Un segon focus de treball és l’estudi del comportament ecològic de males herbes exòtiques invasores, conèixer els atributs biològics i valorar l’impacte econòmic que ocasionen en els sistemes agrícoles o naturals. Una tercera línia de recerca, la més recent, consisteix en establir un balanç entre eficàcia i sostenibilitat en el maneig de males herbes en vinya mitjançant el maneig de cobertes vegetals dirigides. L'estudi es planteja des de la triple perspectiva d'eficiència agronòmica, econòmica i energètica.
Millora genètica del porcí
Dr. J. Estany jestany@prodan.udl.cat
Dr. M. Tor, Dr. D. Villalba, Dr. J.L. Noguera, Dra. R. Pena, Dra. R. Quintanilla
DESCRIPCIÓ
L’activitat principal del grup consisteix a desenvolupar mètodes de selecció i millora de línies porcines que siguin eficients en el nostre entorn productiu. Una bona part de la recerca se centra en la millora genètica de la qualitat de la carn i, en particular, en com modificar el contingut i la composició del greix intramuscular sense afectar desfavorablement altres caràcters d’interès. Això es pretén aconseguir, per una part, millorant els actuals sistemes d’avaluació genètica amb la utilització de mètodes més eficients d’anàlisi del greix, i, per l’altra, desenvolupant-ne de nous a partir de la identificació de gens o biomarcadors associats.
Gestió de la producció porcina: eficàcia tècnica, econòmica y mediambiental
Dr. D. Babot dbabot@prodan.udl.cat
Producció de remugants i gestió mediambiental
Dr. Joaquim Balcells Terés balcells@prodan.udl.cat
Dr. Daniel Villalba Mata
Dr. Luis Fernando Gosalvez Lara
DESCRIPCIÓ
Aquesta línia inclou la recerca en sistemes de producció de remugants, integrant els àmbits de nutrició i millora genètica, així com la modelització d’aquests sistemes. L’optimització d’aquests sistemes s’aborda des d’una perspectiva sistèmica incorporant conceptes econòmics i ambientals.
Factors que afecten l’eficàcia reproductiva en bestiar boví lleter
Dra. Irina García Ispietro irinag@prodan.udl.cat
Dra. C. Nogareda cnogareda@ca.udl.cat
Dra. Beatríz Serrano Pérez
DESCRIPCIÓ
L’aprofundiment en l’epidemiologia dels principals desordres reproductius de naturalesa no infecciosa, com la infertilitat o les pèrdues de gestació, i l’optimització del maneig reproductiu són les matèries d’estudi principals. A través d’aquests punts es pretén un millor coneixement de la fisiologia reproductiva del bestiar boví lleter i de les particularitats de l’alta producció. És important, doncs, la identificació i comprensió dels factors ambientals, dels de maneig i els propis de l’animal (clínics i bioquímics) que afecten els resultats reproductius.
Composició i qualitat de productes vegetals. Compostos bioactius d’aliments. Biodisponibilitat i capacitat antioxidant.
Dra. M.J. Motilva motilva@tecal.udl.cat
Dra. M.P. Romero
Dra. Alba Macià
DESCRIPCIÓ
- Control de qualitat de l’oli d’oliva verge. Anàlisi de components minoritaris d’interès biològic: polifenols, pigments i tocoferols. Avaluació de l’efecte de factors agronòmics (varietat d’oliva, zones de producció, climatologia i sistemes de conreu) i tecnològics sobre la composició i la qualitat de l’oli d’oliva verge. Propietats nutricionals de l’oli d’oliva. verge.
- Metodologia per a l’avaluació d’ingredients per aplicar en la formulació d’aliments funcionals. Obtenció d’extractes i anàlisi de la composició. Avaluació de les propietats d’interès biològic. Sistemes d’avaluació de la digestibilitat i biodisponibilitat d’ingredients funcionals.
Propietats fisicoquímiques en aliments
Dr. A. Ibarz aibarz@tecal.udl.cat
Dr. S. Garza
DESCRIPCIÓ
Estudi dels canvis que es produeixen en les propietats fisicoquímiques en derivats de fruita en el procés d’elaboració de l’aliment, amb la finalitat d’obtenir dades que permetin l’optimització del paràmetres de processat y la seua aplicació al disseny dels equips.
Metabolòmica agroalimentària
Dr. R. Canela canela@quimica.udl.cat
Dr. M. Riba, Dr. A. Sans, Dr. J. Eras, Dra. M. Balcells
Determinació i efectes de la concentració de ions metàl·lics lliures en aliments
Dr. J. Puy jpuy@quimica.udl.cat
Dr. J. Cecilia, Dra. E. Companys, Dr. J. Galceran, Dr. J. Garces, Dr. Salvador
Microbiologia i tecnologia de fruites i hortalisses per al desenvolupament de productes vegetals de IV i V gamma
Dra. I. Viñas ivinas@tecal.udl.cat
DESCRIPCIÓ
- Avaluació de la presència de patògens de transmissió alimentària durant tota la cadena alimentària. Avaluació del risc microbiològic.
- Estudi de la capacitat de creixement dels principals patògens de transmissió alimentària en fruites i hortalisses.
- Mètodes de control de microorganismes alterants i patògens de transmissió alimentària.
- Desenvolupament de productes IV i V gama de fruites i hortalisses microbiològicament segurs, d’elevada qualitat físico-química, nutricional i sensorial amb una vida útil òptima, mitjançant tecnologies saludables i amigables amb el medi ambient.
Desenvolupament de sistemes alternatius als productes químics de síntesi per al control de podridures en postcollita de fruita. Control biològic
Dra. I. Viñas ivinas@tecal.udl.cat
Dra. N. Teixidó
Epidemiologia de les malalties d’interès en postcollita
Dr. J. Segarra segarra@pvcf.udl.cat
Dra. N. Teixidó, Dra. I. Viñas
Avaluació de nous tractaments de postcollita per a la millora de la qualitat i del potencial de conservació en préssec i nectarina
Dra. I. Lara lara@quimica.udl.cat
Dr. J. Graell, Dra. M.L. López
DESCRIPCIÓ
El préssec (Prunus persica L.) és un fruit climatèric que a les seves atractives propietats organolèptiques afegeix un alt contingut en àcid ascòrbic, carotenoids i compostos fenòlics precursors d’antioxidants. Tanmateix, els fruits maduren i es deterioren de seguida a temperatura ambient, fet que limita considerablement la seva comercialització. La pràctica comercial habitual inclou la conservació a baixes temperatures per alentir aquests processos i retardar la senescència dels teixits i el desenvolupament d’infeccions, però aquest procés condueix sovint a l’aparició de danys per fred. Els tractaments postcollita que s’han provat com a alternativa no han estat totalment satisfactoris, i per aquesta raó cal estudiar noves estratègies. Els tractaments que s’estudiaran inclouen l’aplicació de 1-MCP, la conservació en atmosferes controlades amb alt nivell de CO2 i els xocs tèrmics.
Control de fisiopaties, metodologies no destructives i producció ecològica en postcollita de fruita
Dra. I. Recasens irecasens@hbj.udl.cat
Dra. Y. Soria, Dr. T. Casero
DESCRIPCIÓ
Identificació i control d’alteracions fisiològiques en la fruita durant la conservació frigorífica i desenvolupament de sistemes de predicció. Estudi de l’influencia de la nutrició mineral, de la data de collita i de les condicions de conservació en el desenvolupament de les alteracions.
Validació i implantació de sistemes d’anàlisi no destructius, acústics, espectrofotomètrics i de fluorimetria per a determinar l’estat de maduresa, les alteracions i qualitat de la fruita.
Caracterització fisiològica i qualitativa de pomes obtingudes amb sistemes de producció ecològica i estudi de la seva aptitud de conservació. Alternatives no químiques per al control de les alteracions.
Tecnologia de la conservació frigorífica de fruits: efectes sobre la qualitat
Dr. J. Graell graell@tecal.udl.cat
Dra. M.L. López, Dra. I. Lara
DESCRIPCIÓ
Es pretén determinar la influència de diferents condicions de maneig poscollita (data de recol·lecció, atmosfera i període de conservació, vida comercial) sobre diversos aspectes de qualitat dels fruits: color d’epidermis, fermesa, contingut de sucres i d’àcids, atributs sensorials, etc. S’estudia especialment la influència que tenen les concentracions de O2 i CO2 (en atmosferes controlades) sobre la qualitat del producte. Els productes objecte d’estudi son diverses varietats de fruits de llavor (pomes i peres) i de pinyol (préssecs). Com a complement dels resultats, s’utilitzen models matemàtics per esbrinar les relacions que hi ha entre les característiques fisico-químiques i els atributs sensorials del producte, així com amb l’acceptació per part dels consumidors.
Aromes, qualitat sensorial i residus en fruits i hortalisses
Dra. M.L. López mluisa@tecal.udl.cat
Dr. J. Graell, Dra. I. Lara
DESCRIPCIÓ
Es pretén determinar la influència de diferents factors (varietat, data de recol·lecció, concentracions de O2 i CO2 en la atmosfera d’emmagatzematge, període d’emmagatzematge frigorífic, vida comercial, dosi dels productes químics de síntesi i mètode d’aplicació industrial, entre d’altres) sobre la qualitat sensorial, la qualitat aromàtica i la qualitat sanitària dels fruits de llavor i de pinyol, així com d’hortalisses. A més, mitjançant l’anàlisi multivariant es pretén determinar la influència que els diferents factors, els paràmetres fisico-químics i els paràmetres sensorials tenen sobre la acceptació (avaluada sensorialment) de fruites i hortalisses per part dels consumidors.
Factors relacionats amb l’estovament de fruits durant la maduració. Rellevància per al potencial de conservació i la qualitat nutricional
Dra. I. Lara lara@quimica.udl.cat
Dr. J. Graell, Dr. F. Gatius
DESCRIPCIÓ
L’estovament de fruits associat a la maduració limita considerablement la vida comercial en alguns casos, ja que augmenta la susceptibilitat a danys mecànics i infeccions, i en restringeix el potencial de conservació. La fermesa és també un dels factors clau que defineixen la textura del fruit, un dels atributs amb més pes a l’acceptabilitat sensorial de la fruita dolça. Tot i la seva importància fisiològica i comercial, els factors crítics que condueixen a la pèrdua de fermesa durant la maduració i post-collita de fruits no han estat encara identificats. Tot i que aquest fenomen ha estat atribuït, de manera quasi invariable, al desensamblatge de la làmina mitja, a la degradació dels polisacàrids que formen les parets cel·lulars primàries i a la disrupció de les interconnexions que hi estableixen, la supressió genètica de l’expressió de diversos gens relacionats amb l’estructura i composició de les parets cel·lulars ha tingut en general efectes mínims sobre la fermesa del fruit, suggerint que existeixen altres factors també determinants per a aquest atribut. En aquest context, els resultats d’alguns treballs recents indiquen que la composició i arquitectura de la cutícula del fruit, i els canvis que experimenten, poden ser també una part integral i regulada del procés de maduració, fins el moment subestimada. Es disposa també d’evidències que indiquen que la degradació dels polisacàrids de la paret cel·lular podria estar mediada en part per mecanismes oxidatius no enzimàtics, amb un rol important per als radicals generats a partir d’àcid ascòrbic, que pot ser sintetitzat a partir de l’àcid D-galacturònic que s’allibera per degradació de pectines en fases avançades de la maduració, i al seu torn intensificar el desensamblatge de la paret cel·lular. Per tant, alguns factors relacionats amb l’estovament del fruit tenen també incidència sobre la seva qualitat nutricional. L’estudi de la relació entre aquest aspecte de qualitat i les propietats bioquímiques i estructurals de les capes superficials (cutícula i epidermis) del fruit és també un objectiu d’aquesta línia de recerca.
Aplicació d’enzims a processos agroalimentaris
Dr. J. Pagan jpagan@tecal.udl.cat
Micologia aplicada. Metabolisme fúngic. Fongs i micotoxines en aliments
Dr. V. Sanchis vsanchis@tecal.udl.cat
Dra. S. Marín, Dr. A.J. Ramos, Dra. N. Sala, Dra. M. Torres
DESCRIPCIÓ
- Controlar les micotoxines en els aliments. Dissenyar models matemàtics que ajudin al control de les floridures toxigèniques als aliments.
- Estudiar les interaccions entre factors abiòtics i biòtics que poden afectar al desenvolupament de floridures toxigèniques i la producció de micotoxines. Estudiar la seva ecofisiologia.
- Conèixer els nivells de contaminació per micotoxines dels aliments consumits a Catalunya. Valorar la ingesta dels contaminants estudiats per la població catalana i identificar possibles poblacions de risc.
- Primera aproximació de la contaminació ambiental per micotoxines.
- Desenvolupar nous biocatalitzadors fúngics tipus cèl·lules sense creixement (restingcells) per obtenir additius amb aplicació alimentària o per a d’altres indústries com la farmacèutica, la cosmètica o la de polímers.
Noves tecnologies en la conservació d’aliments: aplicació de polsos elèctrics d’alta intensitat de camp. Conservació de fruites fresques tallades. Aprofitament de subproductes del processat de productes vegetals.
Dra. O. Martín omartin@tecal.udl.cat
Dr. V. Gimeno, Dr. J. Giner, Dr. R. Soliva
DESCRIPCIÓ
El grup de recerca Noves Tecnologies de Processat d’Aliments, del Departament de Tecnologia dels Aliments de la Universitat de Lleida, té com a objectiu principal la conservació dels aliments, especialment vegetals, tot garantint la seva seguretat però sense canvis substancials en les propietats nutricionals i sensorials. Això s’estudia mitjançant la utilització de tecnologies emergents no tèrmiques, com ara l’aplicació de polsos elèctrics d’alta intensitat de camp en aliments líquids, o bé per combinació de mètodes, que inclouen polsos de llum intensa, modificació de l’atmosfera, ús de recobriments comestibles, antimicrobians i antioxidants naturals per a la conservació de fruites tallades, i purés. Els diversos aspectes que s’estudien per avaluar la seguretat i l’estabilitat dels aliments són: microbiologia, activitat enzimàtica, propietats físiques, nutricionals i sensorials, i també estudis de vida útil des dels diferents punts de vista. Com a complement dels resultats experimentals, s’utilitzen models matemàtics per descriure els fenòmens observats. D’altra banda, la caracterització i l’extracció de compostos bioactius a partir de subproductes de fruites i altres vegetals i el desenvolupament de productes nous utilitzant aquests extractes formen part rellevant de l’activitat del grup.
Agricultura i ramaderia de precisió
Dr. J.R. Rosell jr.rosell@eagrof.udl.cat
Dr. J. Arnó, Dr. A. Escolà, Dr. E. Gregorio, Dr. J.A. Martínez-Casasnovas, Dr. J. Masip, Dr. S. Planas, Dr. J. Pomar, Dr. Ll. Puigdomènech, Dr. M. Ribes, Dr. R. Sanz
DESCRIPCIÓ
Noves tècniques, equips i metodologies en Agricultura i Ramaderia de Precisió. Agricultura: mostreig i caracterització de variables agronòmiques mitjançant sensors de base fotònica, geoestadística, teledetecció i SIG. Ramaderia: sistemes intel·ligents per a l’alimentació i maneig del ramat, instruments de mesura de variables biològiques en temps real i suport a la presa de decisions.
Ús de material vegetal per a la preparació de productes amb interès industrial mitjançant mètodes quimioenzimàtics
Dr. R. Canela canela@quimica.udl.cat
Dra. M. Torres, Dra. M. Balcells, Dr. J. Eras, Dra. G.Villorbina
DESCRIPCIÓ
Aquesta línia està dirigida a l’ús de productes i subproductes agraris en la preparació de substàncies i materials no alimentaris. Els treballs dissenyats impliquen l’ús de processos biotecnològics i químics. Una de les línies de treball se centra en l’aprofitament d’acilglicèrids per a l’obtenció de biocombustibles, la preparació de productes útils en camps com la cosmètica o la farmàcia, i també la preparació de nous materials (biorefineries). Així mateix, es treballa en l’aprofitament d’altres productes, com ara la proteïna de closca d’ou. Per desenvolupar aquests processos s’empren mètodes convencionals i altres de basats en microones i líquids iònics.
Regs i Hidrologia
Dr. J. Monserrat , monserrat@eagrof.udl.cat
Dr. Ll. Cots, Dr. R. Lopez, Dr. J. Barragan
DESCRIPCIÓ
Disseny i avaluació de noves tecnologies de reg. Millora de l’eficiència energètica de xarxes de reg. Determinar índexs d'aprofitament de l'aigua i simular l'efecte de la modernització en l’utilització de l'aigua a zones regables amb models hidrològics.